«Qui vulgui fer un turisme sostenible haurà de canviar la manera de viatjar»

  Foto: UOC

Foto: UOC

22/03/2018
Núria Martínez
Abel Jiménez, alumni de la UOC premiat pel seu treball final de màster sobre sostenibilitat energètica

 

Enginyer aeronàutic des de fa més de 25 anys, Abel Jiménez (48 anys) ha cursat el màster universitari de Turisme Sostenible i TIC de la UOC. El seu treball final de màster sobre la sostenibilitat energètica del transport aeri i el seu impacte en el turisme ha estat triat entre els vuit millors d’Espanya per la Xarxa Interuniversitària de Postgraus en Turisme (Redintur).

 

A quina conclusió heu arribat sobre la sostenibilitat energètica del transport aeri i del seu impacte en el turisme?

Amb vint-i-cinc anys de professió, he anat veient que el sistema de transport aeri va creixent cada any. Aquest creixement, malgrat les crisis, es manté al llarg del temps. El creixement del sistema excedeix molt la capacitat que tenim de reduir els impactes ambientals. En aquest context, em vaig plantejar: seran sostenibles a llarg termini transport aeri i turisme? Per a contestar aquesta pregunta havia de fer una anàlisi global. Amb el desenvolupament de les energies renovables, per exemple, s’ha avançat molt. Però l’aviació, a curt i mitjà termini, no se’n pot beneficiar. No es poden utilitzar energies renovables per a fer moure un avió. El paradigma energètic de la propulsió es basa en la combustió.

Quines conseqüències té això?

No sembla que anem cap a una crisi energètica a curt o mitjà termini. Sí que sembla, però, que hi pot haver (de fet, ja hi és) una crisi mediambiental. L’aviació, però, continuarà essent un dels factors que contribuirà a l’escalfament global. La conclusió del treball és una posició d’optimisme crític. L’expectativa de millora en els altres sectors ens dona l’esperança que les emissions de gasos es puguin contenir, però el transport aeri estarà sempre assenyalat. Serà un contribuïdor dels gasos amb efecte d’hivernacle. Estem obligats a pensar que els altres ho faran bé, perquè nosaltres no tenim aquest marge.

Què s’entén per turisme sostenible?

El turisme que implica un consum de recursos que no comprometi que es pugui continuar duent a terme l’activitat en un futur. Determinar la sostenibilitat d’una activitat de manera aïllada és molt complicat. La sostenibilitat energètica del transport aeri i el turisme s’han de tenir en compte en un context global, amb la sostenibilitat energètica de la resta dels sectors. Es pot reconèixer que el transport aeri i el turisme són i seran deutors de sostenibilitat. Si aquestes activitats volen presentar un balanç de sostenibilitat en positiu o neutre, no els queda altre remei que interaccionar amb altres activitats.

Què pot fer un ciutadà per a fer un turisme sostenible?

Canviar la manera de viatjar. Hem de conscienciar la gent perquè faci un ús més racional i potser menys freqüent dels viatges aeris i que s’inverteixi més temps en el transport. Concretament, que el moment del transport ja formi part de l’experiència del viatge. Es tracta d’interactuar amb l’entorn i no solament passar-hi per sobre. També cal fomentar la recerca de destinacions més properes. Destinacions que permetin alternatives al transport aeri o la realització de desplaçaments més curts, de menys impacte. Sembla que hi hagi més ruptura de la rutina quan posem més distància pel mig, però no ha de ser així necessàriament. La platja paradisíaca que busques a Cancún probablement també la trobaràs a Mallorca.

Això vol dir que hem de viatjar menys lluny?

Em trobo davant d’una dicotomia amb aquesta pregunta. El transport aeri ajuda les persones a acostar-se i vull que continuï essent una part fonamental de la societat i el seu desenvolupament. Ara bé, em fa por que el creixement del transport aeri no tingui límits. Tindria mèrit viatjar més lentament i a menys distància. Es poden fer viatges de llarga distància, però potser menys sovint.

Penseu que les persones conscienciades mediambientalment ja s’ho plantegen?

No. Pràcticament ningú no es planteja la possibilitat de no agafar un avió per qüestions mediambientals. Generalment s’accepta que no hi ha cap altra alternativa viable per a determinats desplaçaments. A casa poden reciclar molt, però quan agafen un avió no es plantegen l’impacte mediambiental en què s’incorre.

Cap a on ha d’anar el turisme del futur?

Més que una predicció, és més aviat un desig. Tots els turistes hem de tenir més consciència de la sostenibilitat. I els que ja tenim aquesta consciència, hi hem de donar una dimensió addicional. El transport aeri i el turisme són fonamentals per al desenvolupament de la societat. Però, si volem un creixement sostenible, hem de revisar els patrons de comportament. Cal canviar les actituds. Ningú no vol posar un límit al creixement del sector aeri, i ningú no vol que el turisme en surti perjudicat, i això pot ser perillós.

Quina zona penseu que és referent en la gestió del turisme?

La costa occidental asturiana. Hi passo un temps cada estiu i observo l’existència d’un esquema de turisme rural molt equilibrat. El turisme ha respectat l’entorn natural de la muntanya i les costes. A més, a la zona interior hi ha un nivell alt de respecte al medi ambient, i també amb els usos i costums tradicionals de la zona. El respecte per la zona natural és molt destacable, i em preocupa que pugui aparèixer una pressió de la demanda que arribi a alterar aquest equilibri.